Triplet de persones influents a TV3. Primer el president Montilla, després el cap de l’oposició Artur Mas, i per acabar Joan Laporta, president del Barça.
Nota: aquest no té perquè ser l’ordre d’influència a allò que s’anomena “la societat civil catalana”.
Però ara passem a el que podem anomenar com entrevista de col·legues que hi va haver ahir a la nostra. Començava amb una pregunta d’unes maneres que no són pròpies de les d’una entrevista a la que es pretén passar comptes, fiscalitzar l’acció de l’entrevistat. Un “com estàs?” li va servir a Xavier Torres per donar el tret de sortida a 45 minuts de conversa de bar amb preguntes inconnexes més pròpies d’un dissabte a la nit a altes hores, que d’un prime time d’una cadena pública. És més, donat el caràcter públic de TV· cal preguntar-se: era necessari fer-ho?.
Però ja que hi som, continuem parlant.
L’entrevistador, en un paper de vinc a preguntar el que porto escrit i no em saltaré el guió que tinc per molt que no em contesti la pregunta, no va estar a l’alçada de les circumstàncies. Torres, simplement nefast.
L’altre punt és el que apuntava abans, ja que en nombroses ocasions es vans altar el protocol de tractar-se de vostè, deixant entreveure una amistat que va més enllà de la mera salutació, cosa que va treure tot tipus de credibilitat al parlament que van fer al final sobre si les preguntes estaven pactades o no.
Com a conclusió: així és com NO s’ha de fer una entrevista.
PD: com molt be ha dit avui Rosa Rodon, companya de classe: “espero que el proper en anar sigui el president del Saragossa”. Raons no li falten.
Nota: aquest no té perquè ser l’ordre d’influència a allò que s’anomena “la societat civil catalana”.
Però ara passem a el que podem anomenar com entrevista de col·legues que hi va haver ahir a la nostra. Començava amb una pregunta d’unes maneres que no són pròpies de les d’una entrevista a la que es pretén passar comptes, fiscalitzar l’acció de l’entrevistat. Un “com estàs?” li va servir a Xavier Torres per donar el tret de sortida a 45 minuts de conversa de bar amb preguntes inconnexes més pròpies d’un dissabte a la nit a altes hores, que d’un prime time d’una cadena pública. És més, donat el caràcter públic de TV· cal preguntar-se: era necessari fer-ho?.
Però ja que hi som, continuem parlant.
L’entrevistador, en un paper de vinc a preguntar el que porto escrit i no em saltaré el guió que tinc per molt que no em contesti la pregunta, no va estar a l’alçada de les circumstàncies. Torres, simplement nefast.
L’altre punt és el que apuntava abans, ja que en nombroses ocasions es vans altar el protocol de tractar-se de vostè, deixant entreveure una amistat que va més enllà de la mera salutació, cosa que va treure tot tipus de credibilitat al parlament que van fer al final sobre si les preguntes estaven pactades o no.
Com a conclusió: així és com NO s’ha de fer una entrevista.
PD: com molt be ha dit avui Rosa Rodon, companya de classe: “espero que el proper en anar sigui el president del Saragossa”. Raons no li falten.
No hay comentarios:
Publicar un comentario