Entre televisiones anda el juego

24/05/2008: TVE. Eurovisión
24/05/2008: Telecinco. 3 minuts després d'Eurovisión, li diuen pel pinganillo a Jordi Gonzalez que vagi tirant milles sobre el tema per enganxar l'audiència. Tots els convidats, a cada qual més patètic, en contra del Chiki-chiki, en contra de televisió espanyola, que sembla que hagi fet una conspiració judeomasónica amb els amics del president (la Sexta). A més, un dels convidats té la barra de dir que "el actor que hace de Chikilicuatre tiene un contrato por el que sólo puede conceder entrevistas vestido del personaje". Això és hipocresia. Telecinco ha fet el mateix amb Ruth Núñez, protagonista del culebrot Yo soy Bea, que no podia sortir al carrer sense la seva caracterització. A més va trucar Malena Gracia, que va explicar que no entenia com havia obtingut tants vots al Myspace el Chiki-chiki, ja que ella havia tingut a la seva germana i a la seva mare votant-la tota l'estona, simplement patètic.
4/06/2008: La Sexta. Després de la mort de Chikilicuatre, a Buenafuente van decidir contraatacar. Un tall de publicitat va servir d'excusa per començar amb un gag que es deia la Paranoria, que no era més que una parodia (brutal, per cert) del programa La Noria, de Telecinco. En 10 minuts van deixar retratats a molts dels que van intervenir al programa de Jordi González. El més trist és que quasi no feia falta parodiar massa, era un reflex de la realitat.

Periodismo de refritos

Llevo casi dos semanas intentando localizar los datos originales sobre la subvenciones que recibe la Feria de Abril de Barcelona de parte de las Administraciones Públicas. Así, encontré una página web de un importante bloggero que las tenía, pero al preguntarle por los datos me remitió a un artículo de un portal. Cuando me dirigí al autor del artículo del portal en cuestión, me derivó a un programa radiofónico, y éstos, a día de hoy, no me han contestado. Así que decidí tirar por otro lado.
Encontré otra persona que mencionaba los datos, y pasó más de lo mismo: me remitieron a otros medios, y así sucesivamente.
Al final llegué a la conclusión que son muchos los que se ponen las medallas y denunciaban, es este caso, los importes que recibe la Feria en subvenciones, pero nadie se ha dedicado a buscar los datos. ¿Y si al final el que los dijo en primer lugar se los inventó? El daño ya estará hecho.
Creo que sería un buen experimento social inventarse una notícia y ver hasta donde llega sin que nadie la revise.

Entrevista?

Triplet de persones influents a TV3. Primer el president Montilla, després el cap de l’oposició Artur Mas, i per acabar Joan Laporta, president del Barça.
Nota: aquest no té perquè ser l’ordre d’influència a allò que s’anomena “la societat civil catalana”.
Però ara passem a el que podem anomenar com entrevista de col·legues que hi va haver ahir a la nostra. Començava amb una pregunta d’unes maneres que no són pròpies de les d’una entrevista a la que es pretén passar comptes, fiscalitzar l’acció de l’entrevistat. Un “com estàs?” li va servir a Xavier Torres per donar el tret de sortida a 45 minuts de conversa de bar amb preguntes inconnexes més pròpies d’un dissabte a la nit a altes hores, que d’un prime time d’una cadena pública. És més, donat el caràcter públic de TV· cal preguntar-se: era necessari fer-ho?.
Però ja que hi som, continuem parlant.
L’entrevistador, en un paper de vinc a preguntar el que porto escrit i no em saltaré el guió que tinc per molt que no em contesti la pregunta, no va estar a l’alçada de les circumstàncies. Torres, simplement nefast.
L’altre punt és el que apuntava abans, ja que en nombroses ocasions es vans altar el protocol de tractar-se de vostè, deixant entreveure una amistat que va més enllà de la mera salutació, cosa que va treure tot tipus de credibilitat al parlament que van fer al final sobre si les preguntes estaven pactades o no.
Com a conclusió: així és com NO s’ha de fer una entrevista.

PD: com molt be ha dit avui Rosa Rodon, companya de classe: “espero que el proper en anar sigui el president del Saragossa”. Raons no li falten.

El País: no m'agrada el PP

El buc insígnia del grup PRISA torna avui a les andades, posant dues notícies en portada anti PP, amb la polèmica sobre la possible successió de Rajoy, i una sobre l’assignatura d’Educació per la ciutadania a les comunitats populars. La primera passa per sobre de l’enterrament del guardia civil mort per ETA a Legutiano a la que dedica la foto gran de portada, i a més deixa dues pàgines a l’interior i cinc peces informatives, col·locades a l’obertura a doble pàgina que presenta la secció España.

Pel que fa a “la homofobia no se estudia con el PP”, va a pàgina sencera i te 3 peces informatives.

Avui, El País ve carregat de joies, ja que a la portada porta també la notícia de Telma Ortiz amb un titular força clar, ideològicament parlant: “Telma Ortiz pierde la batalla para imponer la censura previa”. Sembla una editorial, però no ho és.

Per cert, la crisi sobre el finançament que hi ha al PSOE, i de la que el diari ha format part, ocupa un breu a la portada, i una pàgina on quasi la meitat de l'espai és un anunci.

PD: Visca l’autopromoció. Suposada notícia, Cuatro emetrà el primer documental sobre el “monstruo de Amtetten”. Crec que si no m’ho diguessin podria dormir igual, o potser millor.

ADN loves Planeta

La portada del passat dijous 8 de maig del diari gratuït ADN, era d’un amor al grup Planeta que feia pudor i tot. Començant pel “cintillo” de la part superior de la pàgina, que ve amb la notícia bomba del día: Salvador Alemany releva a José Manuel Lara en el Círculo de Economía (que deu ser la institució més important de l’Estat, després del Govern, suposo).
Continua amb la presentació del llibre 2014, de Carod-Rovira, al que després dedica una una mitja pàgina a l’interior. Dona l’entranya casualitat de que el llibre el publica L’Arquer, que forma part de Mina edicions, que a la seva vegada està dins de Grup 62, i que, como no, està participada per Planeta. I van dos.
Ara continuem amb una nova promoció d’un mitjà del grup del senyor Lara, Antena 3. En aquest cas, l’entrevista que feia Natasha Kampush al programa 360º. Una entrevista que ve donada pel cas lamentable d’Austria, sinó, no sortiria.
Com que quasi no surten notícies del seu grup empresarial, a més dins posen una que ens diu que la novel·la Campos de Londres, de Martin Amis, es portarà a la gran pantalla. Novel·la editada per Anagrama, que ha creat una macro-distribuïdora amb Planeta.
Encara gràcies que no hi ha cap notícia de Vueling, perquè sinó semblaria, definitivament, el butlletí intern de les empreses del senyor Lara que un diari.

Els redactors de El País no llegeixen?

L'altre dia, el diari del grup PRISA obria la secció Vida & artes (no entenc el perquè de l'anglicisme) amb un reportatge sobre la possibilitat de clonar especie extingides o en perill d'extinció. El problema radica en que el titular era ¿Darwin o Spielberg?, en referencia a l'evolució o la pel·licula Parc Juràsic.

Gran error el començar així, ja que per molt que l'obra del cineasta sigui molt famosa, la idea no es seva, ja que està basada en una novel·la de l'escriptor nord-americà Michael Crichton, al que, per cert, no se'l menciona en cap punt dins del cos de la notícia.

Sembla doncs, que el redactors de El País van al cine però no llegeixen llibres.

Sobre el programa de la sequera d'en Tomàs Molina

El programa que va fer ahir en Tomàs Molina sobre la sequera no va ser el que èticament s'espera d'una televisió pública.
En primer lloc, hi va haver un moment en que va fer veure que plovia, i es va situar a un pantà, i amb aigua d'origen no potable que li queia a sobre per simular pluja, fins aquí tot be. El conflicte comença en el moment que breus instants abans havia explicat que la majoria de l'aigua que cau a terra s'evapora directament i no arriba a filtrar-se, per tant el que feia era contradir-se a ell mateix.
En segon lloc, parlava amb un ecologista que es mostrava en contra de les centrals hidroelèctriques, ja que aturen els sediments dels rius, modifiquen el paisatge... i per això va dir que les centrals hidroelèctriques representen menys de l’u per cent de la producció total d'energia a Catalunya. La dada es correcta, però cal pensar que a Espanya hi ha nou centrals nuclears (tres d'elles a territori català: Vandellós II, i les dos d'Ascó), que representaven el 27% del total de la producció energètica l'any 2006. A Catalunya, amb dades extretes del diari El Mundo (http://www.elmundo.es/papel/2003/08/16/catalunya/1459712.html), les nuclears representaven el 62% del total de la producció d'energia, i que si eliminem les nuclears, el pes de les hidroelèctriques passa a ser una quarta part del total.
La conclusió que s’extreu d'aquest munt de dades es que una televisió pública ha de tenir més cura amb les dades que difon, encara que sigui en boca d'altres. A més, si no utilitzem l'energia hidroelèctrica perquè va malament pels rius, no utilitzem l'eòlica per l'impacte que causa al paisatge, només queda la solar com a renovable, que resulta ser la que de moment està menys avançada, i hem de tirar de les energies contaminants. Una contradicció en si mateixa.

Les dues cares de la notícia

Avui als informatius de TV3 i Telecinco ha sortit una mateixa informació relativa al partit del Barça d'ahir, concretament sobre la mocadorada. Mentre que a la cadena autonòmica catalana explicaven els fets tal i com van succeir (després d'una sèrie d'errades arbitrals van començar a sortir mocadors, i es va acabar el partit amb una sonora xiulada al col·legiat), a la televisió de Mediaset afirmaven que estava dirigida contra el president Joan Laporta. Seria per falta de personal al camp o per voluntat de desinformació, però el cert es que van faltar a la veritat.

Las Vegas, los Monegros

TV3 emitió ayer un reportaje sobre el macro complejo lúdico que se quiere construir en los Monegros, y que tendrá 32 casinos, 70 hoteles, cinco parques de atracciones y que creará 65.000 puestos de trabajo, además espera recibir 25 millones de visitas el año 2015.

El tema abordado es muy interesante, pero se queda corto en cuanto al territorio que abarca, ya que solo se centró en los pueblos donde puede ser ubicado y la oposición que genera en Aragón, dejando por explorar toda la zona de la Franja y la ciudad de Lleida, más cerca que Zaragoza de la ubicación del recinto, y que también se verá afectada, teniendo en cuenta que el aeropuerto de Alguaire (actualmente en construcción) será el más cercano a Gran Scala. TV3 se escudará en que Lleida no puede decir nada, políticamente hablando, sobre el proyecto, pero si que tiene importancia dada su proximidad con el mismo. Además, el reportaje acaba con una declaración de uno de los opositores al complejo, insinuando que el dinero no será suficiente, ya que debido al clima de la zona habría que cubrir el recinto, dejando esa idea en la mente del espectador, y posicionándose, en lugar de simplemente exponer los hechos.