Sobre la ficció Made in Spain

Nota: faig aquest post inspirat en el de l'Alejandra, que parla de Mad Men, una sèrie amb majúscules.

Allò de que Spain is different ho sabem tots. Si no som el país amb més Guerres Civils d'Europa, poc ens falta, tenim un rei que no es de la dinastia autòctona, vam passar 40 anys amb el tio Paco sense que ningú el fes fora (al contrari del nostre veí peninsular), vam adoptar una reina grega (els grecs van fer fora al seu rei) i un llarg etcètera de coses que fan d'Espanya un país diferent. I la televisió no serà menys.
Des de fa anys, a Espanya s'ha optat per copiar fòrmules estrangeres com Urgencias (que passa a ser Hospital Central), Bea la fea (remake d'una telenovel·la de similar nom), l'acabada d'estrenar Doctor Mateo (Doc Martin + Doctor en Alaska) o la propera La chica de ayer (basada en la britànica Life on Mars). També s'han creat productes propis que han tingut un gran èxit d'audiència com Médico de Familia o Los Serrano, per exemple, i que a més s'han exportat a altres països europeus. Com deu estar la cosa per allà!.
Totes aquestes sèries guarden un element comú, són cutres. Cutres en el sentit de que no hi ha comparació possible amb les grans produccions britàniques o americanes. Els decorats que allà tenen semblen de veritat i no de cartró pedra (només cal mirar les parets de l'hospital de House i comparar-les amb les de la taverna de Los Serrano), els guions són imaginatius (d'allà han sortit sèries com Twin Peaks, Canción triste de Hill Street i d'aquí sèries costumbristes) i els actors... no cal ni dir-ho. Els millors actors espanyols (o millor dit, els que són a Hollywood), mai han trepitjat una sèrie espanyola, metre que per allà han passat tots per les sèries. A més d'un temps fins ara, gràcies a la TV per cable, allà s'han signat productes més arriscats com ara Los Soprano, L, Queer as Folk o Californication. Aquí continuem a la sitcom mentres als llocs on es fan productes que després es venen arreu es juguen els cuartos apostant per nous formats.
Una professora ens va dir als allà presents que els EUA ens treien 40 anys en temes televisius (gràcies al tio Paco i el poc desenvolupament del mitjà que va permetre), però amb espectadors poc crítics i guions com els actuals, d'aquí 40 anys ens treuran 80.

Twin Peaks:


Doctor en Alaska: