Buenas noches, y buena suerte

AL final m'he decidit a fer el comentari de la pel·lícula. Buenas noches, y buena suerte (Good night. And Good Luck) es un exemple de com hauria de ser el periodisme. Ens mostra l'ofici pot estar realment net d'ideologies, obstinat en anar contra el poder en quant fa una cosa malament, no justificable. És l'essència del que hauria de ser el periodisme, i no el negoci en que s'ha convertit.

El film ens situa als anys 50 del segle XX. Guerra freda. Als EUA s'ha desfermat l'anomenada caça de bruixes, la recerca de qualsevol persona fos sospitosa (o no) de tenir simpatia pels comunistes. El senador McCarthy és el responsable d'aquest període fosc de la història nord-americana.

Era l'any 1953 quan l'equip del "See it now", de la CBS, decideix mostrar el cas de la destitució d'un membre de l'exèrcit, el tinent d'aviación Milo Radulovich. perquè segons el Comité d'Activitats Antiamericanes (dirigit per McCarthy) el seu pare i la seva germana teninen simpatia pel comunisme. Acte seguit, la maquinària estatal es posa en marxa i comença una campanya contra el director i presentador del programa, Edward Murrow. Entre altres coses, l'acusen de comunista.

L'equip del "See it now" posa en marxa una sèrie de programes sobre la caça de bruixes, entre els quals hi ha un dedicat al senador McCarthy, així com un altre pel que aquest es pugui defensar. Al final, es va veure qui tenia raó i McCarthy va acabar "de patitas en la calle".

Altres lectures paral·leles, molt aplicables a avui en dia, és la venda de si mateixa que fa la televisió, als anunciants. Un moment memorable 4s aquell en que el director de la cadena ii diu a Murrow "la gente quiere divertirse, no una lección de civismo". Això es pot enllaçar avui en dia amb la programació de les cadenes, on la informació ha anat perdent pes dia a dia i la teòrica vocació de servei públic ha quedat en això, teòrica.

En quant al aspectes tècnics del film, l'ús del blanc i negre és un encert, ja que permet centrar-se en el que explica, no en altres aspectes. A més, permet que l'ús de peces de video reals de l'època no "cantin" amb la resta del metratge en color.