Si yo tuviera una tele...

En la cuerda floja: redescubrint a Johnny Cash

2009-03-18T04:48:00.000-07:00

Per aquells que no hagin vist aquest biopic sobre Johnny Cash, siusplau, que ho facin. Als que ja l'han vist, els hi deixo un parell de cançons d'ell.

Buenas noches, y buena suerte

2009-03-15T15:58:00.000-07:00

AL final m'he decidit a fer el comentari de la pel·lícula. Buenas noches, y buena suerte (Good night. And Good Luck) es un exemple de com hauria de ser el periodisme. Ens mostra l'ofici pot estar realment net d'ideologies, obstinat en anar contra el poder en quant fa una cosa malament, no justificable. És l'essència del que hauria de ser el periodisme, i no el negoci en que s'ha convertit.

El film ens situa als anys 50 del segle XX. Guerra freda. Als EUA s'ha desfermat l'anomenada caça de bruixes, la recerca de qualsevol persona fos sospitosa (o no) de tenir simpatia pels comunistes. El senador McCarthy és el responsable d'aquest període fosc de la història nord-americana.

Era l'any 1953 quan l'equip del "See it now", de la CBS, decideix mostrar el cas de la destitució d'un membre de l'exèrcit, el tinent d'aviación Milo Radulovich. perquè segons el Comité d'Activitats Antiamericanes (dirigit per McCarthy) el seu pare i la seva germana teninen simpatia pel comunisme. Acte seguit, la maquinària estatal es posa en marxa i comença una campanya contra el director i presentador del programa, Edward Murrow. Entre altres coses, l'acusen de comunista.

L'equip del "See it now" posa en marxa una sèrie de programes sobre la caça de bruixes, entre els quals hi ha un dedicat al senador McCarthy, així com un altre pel que aquest es pugui defensar. Al final, es va veure qui tenia raó i McCarthy va acabar "de patitas en la calle".

Altres lectures paral·leles, molt aplicables a avui en dia, és la venda de si mateixa que fa la televisió, als anunciants. Un moment memorable 4s aquell en que el director de la cadena ii diu a Murrow "la gente quiere divertirse, no una lección de civismo". Això es pot enllaçar avui en dia amb la programació de les cadenes, on la informació ha anat perdent pes dia a dia i la teòrica vocació de servei públic ha quedat en això, teòrica.

En quant al aspectes tècnics del film, l'ús del blanc i negre és un encert, ja que permet centrar-se en el que explica, no en altres aspectes. A més, permet que l'ús de peces de video reals de l'època no "cantin" amb la resta del metratge en color.

"El vidio"

2009-03-13T10:37:00.000-07:00

"El vidio" (dir amb veu de Llill Beltran al Tres pics i repicó) de Taller de tele d'aquest curs, fet amb la cura suficient per quadrar més o menys lletra amb imatges. Fins i tot surten les palmeres del darrer informatiu, trobades mitjançant aquesta gran eina anomenada Google. Fins aqui hem arribat, de moment, ara només queda la crítica de tele i el tiberi de dilluns.

El còmic productor

2009-03-09T02:11:00.000-07:00

Aquest és el Sr. Flipy. Encara que no ho sembli, és propietari d'una productora de televisió que ara mateix té en cartell Muchachada Nui i La hora de José Mota a la 2 i la 1 respectivament.
Fundada l'any 1999 per Enrique Pérez Vergara (Flipy), Rafa Pérez Vergara y Jorge Torrens, Hill Valley Producciones Audiovisuales deu el seu nom al poble on transcorren les aventures de la trilogia de Regreso al Futuro.
Poc a poc ha anat creixent, des dels seus inicis com a "videocliparies" fins a tenir programes en cartell.
Se que aquest post es curt i cutre, però serveix per evidenciar que encara que tot sembli fosc, encara hi ha vida allà fora.

Sobre la ficció Made in Spain

2009-03-02T03:54:00.000-08:00

Nota: faig aquest post inspirat en el de l'Alejandra, que parla de Mad Men, una sèrie amb majúscules.

Allò de que Spain is different ho sabem tots. Si no som el país amb més Guerres Civils d'Europa, poc ens falta, tenim un rei que no es de la dinastia autòctona, vam passar 40 anys amb el tio Paco sense que ningú el fes fora (al contrari del nostre veí peninsular), vam adoptar una reina grega (els grecs van fer fora al seu rei) i un llarg etcètera de coses que fan d'Espanya un país diferent. I la televisió no serà menys.
Des de fa anys, a Espanya s'ha optat per copiar fòrmules estrangeres com Urgencias (que passa a ser Hospital Central), Bea la fea (remake d'una telenovel·la de similar nom), l'acabada d'estrenar Doctor Mateo (Doc Martin + Doctor en Alaska) o la propera La chica de ayer (basada en la britànica Life on Mars). També s'han creat productes propis que han tingut un gran èxit d'audiència com Médico de Familia o Los Serrano, per exemple, i que a més s'han exportat a altres països europeus. Com deu estar la cosa per allà!.
Totes aquestes sèries guarden un element comú, són cutres. Cutres en el sentit de que no hi ha comparació possible amb les grans produccions britàniques o americanes. Els decorats que allà tenen semblen de veritat i no de cartró pedra (només cal mirar les parets de l'hospital de House i comparar-les amb les de la taverna de Los Serrano), els guions són imaginatius (d'allà han sortit sèries com Twin Peaks, Canción triste de Hill Street i d'aquí sèries costumbristes) i els actors... no cal ni dir-ho. Els millors actors espanyols (o millor dit, els que són a Hollywood), mai han trepitjat una sèrie espanyola, metre que per allà han passat tots per les sèries. A més d'un temps fins ara, gràcies a la TV per cable, allà s'han signat productes més arriscats com ara Los Soprano, L, Queer as Folk o Californication. Aquí continuem a la sitcom mentres als llocs on es fan productes que després es venen arreu es juguen els cuartos apostant per nous formats.
Una professora ens va dir als allà presents que els EUA ens treien 40 anys en temes televisius (gràcies al tio Paco i el poc desenvolupament del mitjà que va permetre), però amb espectadors poc crítics i guions com els actuals, d'aquí 40 anys ens treuran 80.

Twin Peaks:

Doctor en Alaska:

Avui, a pel tercer

2009-02-12T01:53:00.000-08:00

Sembla que a la tercera va la vençuda. Per fi sembla que podrem fer un informatiu en condicions. No s'ha penjat el sistema, no s'ha caigut l'escaleta, els cromes ja estan fets... això és "l'òstia". Sembla que els engranatges de la maquinaria televisiva del grup de tarde estan funcionant i, si tot va be, el farem be a la primera, només queda que els tècnics aprenguem rapidament com es fa la nostra feina. No hi haurà presentadores fugidores i no hi haurà presentadors que es quedin sol solet... Aquest cop l'equip d'edició ha estat dirigent, exigint en tot moment i fican pressió per tal de fer les coses. A més hem aprés dels errors passats i ara hem fet els videos un cop han estat dins de l'escaleta (i no al contrari, com les altres vegades). Ja ho tenim, som uns Master & Commander de la TV.

PD: el meu stand up es dolentíssim.

Presentador de TN per un dia

2009-02-06T13:45:00.000-08:00

Tensió es la paraula que descriu com em sentia just abans de començar a fer de presentador d'un TN per primera vegada. Un dia intens, precedit d'uns dies igualment moguts per tot el que va passar i que va arribar amb la deserció del meva companya presentadora enmig de l'informatiu. Per sort, només una de les peces que restaven estava fora del teleprompter, així que tampoc vaig haver d'estudiar massa durant els videos.

Pel em van servir aquests dies es per veure que una maquinaria d'informatius ha de funcionar com un rellotge suís, ja que sino queden coses a mig fer i s'ha de correr a última hora. També s'ha de ser més tirà, s'ha de fotre bronca i alçar la veu si cal, l'amistat s'ha de deixar a l'altra banda de la porta, ja que sino es va de cul després.

Deixo unes imatges pel record dels dies que vam fer l'informatiu.

Com un miratge en el desert

2009-01-21T00:48:00.000-08:00

Ja està, ja s'ha acabat la meva primera experiència amb un croma. Que puc dir d'això? És una sensació estranya, el haver de mirar a una altra banda per veure el que indiques, així com el no tenir el control del canvi de les càmeres del trànsit ho fan certament extrany. Vull un comandament a distància!!!
Tot plegat ha estat com trobar-se un miratge en un desert, quan saps que no és cert però tens la il·lusió de que ho sigui, quan arribes i en lloc de fer un glop d'aigua el fas de sorra. el croma és el mateix.

Entre televisiones anda el juego

2008-06-09T00:37:00.000-07:00

24/05/2008: TVE. Eurovisión
24/05/2008: Telecinco. 3 minuts després d'Eurovisión, li diuen pel pinganillo a Jordi Gonzalez que vagi tirant milles sobre el tema per enganxar l'audiència. Tots els convidats, a cada qual més patètic, en contra del Chiki-chiki, en contra de televisió espanyola, que sembla que hagi fet una conspiració judeomasónica amb els amics del president (la Sexta). A més, un dels convidats té la barra de dir que "el actor que hace de Chikilicuatre tiene un contrato por el que sólo puede conceder entrevistas vestido del personaje". Això és hipocresia. Telecinco ha fet el mateix amb Ruth Núñez, protagonista del culebrot Yo soy Bea, que no podia sortir al carrer sense la seva caracterització. A més va trucar Malena Gracia, que va explicar que no entenia com havia obtingut tants vots al Myspace el Chiki-chiki, ja que ella havia tingut a la seva germana i a la seva mare votant-la tota l'estona, simplement patètic.
4/06/2008: La Sexta. Després de la mort de Chikilicuatre, a Buenafuente van decidir contraatacar. Un tall de publicitat va servir d'excusa per començar amb un gag que es deia la Paranoria, que no era més que una parodia (brutal, per cert) del programa La Noria, de Telecinco. En 10 minuts van deixar retratats a molts dels que van intervenir al programa de Jordi González. El més trist és que quasi no feia falta parodiar massa, era un reflex de la realitat.

Periodismo de refritos

2008-06-01T14:54:00.000-07:00

Llevo casi dos semanas intentando localizar los datos originales sobre la subvenciones que recibe la Feria de Abril de Barcelona de parte de las Administraciones Públicas. Así, encontré una página web de un importante bloggero que las tenía, pero al preguntarle por los datos me remitió a un artículo de un portal. Cuando me dirigí al autor del artículo del portal en cuestión, me derivó a un programa radiofónico, y éstos, a día de hoy, no me han contestado. Así que decidí tirar por otro lado.
Encontré otra persona que mencionaba los datos, y pasó más de lo mismo: me remitieron a otros medios, y así sucesivamente.
Al final llegué a la conclusión que son muchos los que se ponen las medallas y denunciaban, es este caso, los importes que recibe la Feria en subvenciones, pero nadie se ha dedicado a buscar los datos. ¿Y si al final el que los dijo en primer lugar se los inventó? El daño ya estará hecho.
Creo que sería un buen experimento social inventarse una notícia y ver hasta donde llega sin que nadie la revise.

Entrevista?

2008-05-19T14:08:00.000-07:00

Triplet de persones influents a TV3. Primer el president Montilla, després el cap de l’oposició Artur Mas, i per acabar Joan Laporta, president del Barça.
Nota: aquest no té perquè ser l’ordre d’influència a allò que s’anomena “la societat civil catalana”.
Però ara passem a el que podem anomenar com entrevista de col·legues que hi va haver ahir a la nostra. Començava amb una pregunta d’unes maneres que no són pròpies de les d’una entrevista a la que es pretén passar comptes, fiscalitzar l’acció de l’entrevistat. Un “com estàs?” li va servir a Xavier Torres per donar el tret de sortida a 45 minuts de conversa de bar amb preguntes inconnexes més pròpies d’un dissabte a la nit a altes hores, que d’un prime time d’una cadena pública. És més, donat el caràcter públic de TV· cal preguntar-se: era necessari fer-ho?.
Però ja que hi som, continuem parlant.
L’entrevistador, en un paper de vinc a preguntar el que porto escrit i no em saltaré el guió que tinc per molt que no em contesti la pregunta, no va estar a l’alçada de les circumstàncies. Torres, simplement nefast.
L’altre punt és el que apuntava abans, ja que en nombroses ocasions es vans altar el protocol de tractar-se de vostè, deixant entreveure una amistat que va més enllà de la mera salutació, cosa que va treure tot tipus de credibilitat al parlament que van fer al final sobre si les preguntes estaven pactades o no.
Com a conclusió: així és com NO s’ha de fer una entrevista.

PD: com molt be ha dit avui Rosa Rodon, companya de classe: “espero que el proper en anar sigui el president del Saragossa”. Raons no li falten.

El País: no m'agrada el PP

2008-05-16T03:18:00.000-07:00

El buc insígnia del grup PRISA torna avui a les andades, posant dues notícies en portada anti PP, amb la polèmica sobre la possible successió de Rajoy, i una sobre l’assignatura d’Educació per la ciutadania a les comunitats populars. La primera passa per sobre de l’enterrament del guardia civil mort per ETA a Legutiano a la que dedica la foto gran de portada, i a més deixa dues pàgines a l’interior i cinc peces informatives, col·locades a l’obertura a doble pàgina que presenta la secció España.

Pel que fa a “la homofobia no se estudia con el PP”, va a pàgina sencera i te 3 peces informatives.

Avui, El País ve carregat de joies, ja que a la portada porta també la notícia de Telma Ortiz amb un titular força clar, ideològicament parlant: “Telma Ortiz pierde la batalla para imponer la censura previa”. Sembla una editorial, però no ho és.

Per cert, la crisi sobre el finançament que hi ha al PSOE, i de la que el diari ha format part, ocupa un breu a la portada, i una pàgina on quasi la meitat de l'espai és un anunci.

PD: Visca l’autopromoció. Suposada notícia, Cuatro emetrà el primer documental sobre el “monstruo de Amtetten”. Crec que si no m’ho diguessin podria dormir igual, o potser millor.

ADN loves Planeta

2008-05-10T07:43:00.000-07:00

La portada del passat dijous 8 de maig del diari gratuït ADN, era d’un amor al grup Planeta que feia pudor i tot. Començant pel “cintillo” de la part superior de la pàgina, que ve amb la notícia bomba del día: Salvador Alemany releva a José Manuel Lara en el Círculo de Economía (que deu ser la institució més important de l’Estat, després del Govern, suposo).
Continua amb la presentació del llibre 2014, de Carod-Rovira, al que després dedica una una mitja pàgina a l’interior. Dona l’entranya casualitat de que el llibre el publica L’Arquer, que forma part de Mina edicions, que a la seva vegada està dins de Grup 62, i que, como no, està participada per Planeta. I van dos.
Ara continuem amb una nova promoció d’un mitjà del grup del senyor Lara, Antena 3. En aquest cas, l’entrevista que feia Natasha Kampush al programa 360º. Una entrevista que ve donada pel cas lamentable d’Austria, sinó, no sortiria.
Com que quasi no surten notícies del seu grup empresarial, a més dins posen una que ens diu que la novel·la Campos de Londres, de Martin Amis, es portarà a la gran pantalla. Novel·la editada per Anagrama, que ha creat una macro-distribuïdora amb Planeta.
Encara gràcies que no hi ha cap notícia de Vueling, perquè sinó semblaria, definitivament, el butlletí intern de les empreses del senyor Lara que un diari.

Els redactors de El País no llegeixen?

2008-05-04T08:27:00.000-07:00

L'altre dia, el diari del grup PRISA obria la secció Vida & artes (no entenc el perquè de l'anglicisme) amb un reportatge sobre la possibilitat de clonar especie extingides o en perill d'extinció. El problema radica en que el titular era ¿Darwin o Spielberg?, en referencia a l'evolució o la pel·licula Parc Juràsic.

Gran error el començar així, ja que per molt que l'obra del cineasta sigui molt famosa, la idea no es seva, ja que està basada en una novel·la de l'escriptor nord-americà Michael Crichton, al que, per cert, no se'l menciona en cap punt dins del cos de la notícia.

Sembla doncs, que el redactors de El País van al cine però no llegeixen llibres.

Sobre el programa de la sequera d'en Tomàs Molina

2008-04-22T12:11:00.000-07:00

El programa que va fer ahir en Tomàs Molina sobre la sequera no va ser el que èticament s'espera d'una televisió pública.
En primer lloc, hi va haver un moment en que va fer veure que plovia, i es va situar a un pantà, i amb aigua d'origen no potable que li queia a sobre per simular pluja, fins aquí tot be. El conflicte comença en el moment que breus instants abans havia explicat que la majoria de l'aigua que cau a terra s'evapora directament i no arriba a filtrar-se, per tant el que feia era contradir-se a ell mateix.
En segon lloc, parlava amb un ecologista que es mostrava en contra de les centrals hidroelèctriques, ja que aturen els sediments dels rius, modifiquen el paisatge... i per això va dir que les centrals hidroelèctriques representen menys de l’u per cent de la producció total d'energia a Catalunya. La dada es correcta, però cal pensar que a Espanya hi ha nou centrals nuclears (tres d'elles a territori català: Vandellós II, i les dos d'Ascó), que representaven el 27% del total de la producció energètica l'any 2006. A Catalunya, amb dades extretes del diari El Mundo (http://www.elmundo.es/papel/2003/08/16/catalunya/1459712.html), les nuclears representaven el 62% del total de la producció d'energia, i que si eliminem les nuclears, el pes de les hidroelèctriques passa a ser una quarta part del total.
La conclusió que s’extreu d'aquest munt de dades es que una televisió pública ha de tenir més cura amb les dades que difon, encara que sigui en boca d'altres. A més, si no utilitzem l'energia hidroelèctrica perquè va malament pels rius, no utilitzem l'eòlica per l'impacte que causa al paisatge, només queda la solar com a renovable, que resulta ser la que de moment està menys avançada, i hem de tirar de les energies contaminants. Una contradicció en si mateixa.

Les dues cares de la notícia

2008-04-20T12:26:00.000-07:00

Avui als informatius de TV3 i Telecinco ha sortit una mateixa informació relativa al partit del Barça d'ahir, concretament sobre la mocadorada. Mentre que a la cadena autonòmica catalana explicaven els fets tal i com van succeir (després d'una sèrie d'errades arbitrals van començar a sortir mocadors, i es va acabar el partit amb una sonora xiulada al col·legiat), a la televisió de Mediaset afirmaven que estava dirigida contra el president Joan Laporta. Seria per falta de personal al camp o per voluntat de desinformació, però el cert es que van faltar a la veritat.

Las Vegas, los Monegros

2008-04-14T11:45:00.000-07:00

TV3 emitió ayer un reportaje sobre el macro complejo lúdico que se quiere construir en los Monegros, y que tendrá 32 casinos, 70 hoteles, cinco parques de atracciones y que creará 65.000 puestos de trabajo, además espera recibir 25 millones de visitas el año 2015.

El tema abordado es muy interesante, pero se queda corto en cuanto al territorio que abarca, ya que solo se centró en los pueblos donde puede ser ubicado y la oposición que genera en Aragón, dejando por explorar toda la zona de la Franja y la ciudad de Lleida, más cerca que Zaragoza de la ubicación del recinto, y que también se verá afectada, teniendo en cuenta que el aeropuerto de Alguaire (actualmente en construcción) será el más cercano a Gran Scala. TV3 se escudará en que Lleida no puede decir nada, políticamente hablando, sobre el proyecto, pero si que tiene importancia dada su proximidad con el mismo. Además, el reportaje acaba con una declaración de uno de los opositores al complejo, insinuando que el dinero no será suficiente, ya que debido al clima de la zona habría que cubrir el recinto, dejando esa idea en la mente del espectador, y posicionándose, en lugar de simplemente exponer los hechos.